Treball de Recerca
Els dos personatges principals són la Maria, una professora d’institut, i la seva alumna –la protagonista– de la qual no se n’ anomena mai el seu nom (nosaltres l'hem anomenada Laia).
També apareixen personatges secundaris al llarg de l’obra.
Al començament hi haurien aparicions breus del pare o dels companys i companyes de classe. Posteriorment apareix en Toni, qui esdevindrà el promès de la protagonista.
Donat que es tracta d’una epístola, el text cobra una intimitat formidable i extraordinària fins al punt que s’endinsa completament i única en la vida de les dues protagonistes.
L’alumna, a qui hem escollit anomenar Laia, és una noia de quinze anys. És prima, amb el cabell castany i els llavis molsuts.
És prou jove i immadura per deixar-se emportar pels seus sentiments i impulsos sense pensar-s’ho gaire. Però per altra banda, és prou madura i decidida per la seva curta edat.
Es veu capficada en una història insòlita i singular que li canvia la vida. Troba l’amor i descobreix, al mateix temps, la fragilitat del temps –carpe diem–.
La Laia comença a conèixer el món gràcies a la Maria, qui procura ensenyar-li tot el que ella ha après amb els anys i l’experiència. A ella li fascina aprendre coses noves agafada de la ma de la seva font principal de coneixement, la Maria.
El seu amor cap a ella és tan incondicional que fins i tot ella se sorprèn. Això pot fer dubtar a l’espectador de si era amor o si realment era una admiració immensa en vers a un món nou, diferent i trencador.
Per altra banda, la Maria és una professora de català d’uns trenta anys recents. És una dona alta, prima, amb cabell curt i fosc. Tot i ser fidel als seus sentiments no abandona mai la raó ni l’enteniment. Porta la vida que s’espera tenir a la seva edat, una casa, un treball fixe i una vida dins del comú.
Però el món li cau a sobre quan s’enamora de la seva alumna. Cau en un desig del que no aconsegueix mai sortir-ne, tot i intentar-ho.
Es veu entrelligada en un garbuix de sentiments dels quals no pot escapar, i això l’aterreix.
Veiem com, al llarg del curtmetratge, ella pateix guerres internes sobre els seus sentiments. Tant la professora com l’alumna es veuen obligades a fer front a un mar d’insults i opinions descarades.El que puguin dir o pensar els demés la porta a prendre decisions de les quals es penedirà a posteriori.
​
